L’arbitratge és un mitjà alternatiu de resolució de controvèrsies (dels denominats ADR, en terminologia anglosaxona). Consisteix en el fet que un àrbitre (professional del món del dret, habitualment, i de prestigi reconegut), resolgui amb caràcter irrevocable un litigi, amb els mateixos efectes que els d’una sentència judicial ferma.

Arbitratge i mediació són dues formes diferents de resoldre una controvèrsia. En l’arbitratge, un àrbitre, igual que un jutge, resol el litigi existent entre les parts segons el seu lliure criteri, de la manera que estimi més convenient. En la mediació, el mediador no resol cap litigi, sinó que intenta aproximar les parts perquè siguin elles mateixes les qui resolguin les seves diferències i trobin la solució més adequada per resoldre-les.

El TAPA pot resoldre tots els litigis denominats “disponibles” per a les parts, és a dir, els que no requereixen la intervenció preceptiva de l’Estat per ser resolts (com esdevé en les qüestions penals o d’estat civil de les persones). Per tant, qualsevol litigi de dret civil o mercantil, per definició, el pot dirimir un àrbitre i, per tant, es pot sotmetre al TAPA.

Davant de la justícia ordinària de batlles i magistrats, l’arbitratge presenta el gran avantatge de la rapidesa (un litigi es dirimeix definitivament, de mitjana, en un any); la confidencialitat (els procediments arbitrals són absolutament confidencials), i l’especialització dels àrbitres, que es trien acuradament en cada cas en funció de la matèria específica que han de dirimir.

El Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra (TAPA) és una institució creada per una Llei del Consell General (Parlament andorrà) (Llei 13/2018, de 31 de maig), la missió del qual és fomentar l’arbitratge com a mitjà alternatiu de resolució de conflictes i administrar els arbitratges, nacionals o internacionals, que li siguin encomanats.

En primer lloc, són les parts les qui tenen el poder de triar l’àrbitre o els àrbitres de la seva confiança per dirimir el litigi que sotmeten al TAPA. Si no es posen d’acord o si hi ha qualsevol altra dificultat per al nomenament, en funció de la idiosincràsia de cada litigi, el TAPA busca els millors especialistes per dirimir-lo, vetllant en tot moment perquè els àrbitres triats no tinguin relació amb cap de les parts. En tots els casos, intervé en la confirmació o el nomenament un òrgan previst als Estatuts, que és el Consell Arbitral, compost per cinc membres independents i concebut per vetllar tant per la qualitat com per la independència i la imparcialitat dels àrbitres.

Com qualsevol altra institució arbitral, els arbitratges del TAPA es regeixen pel seu Reglament, de tall modern i innovador i, de manera subsidiària, per la Llei d’arbitratge o qualsevol altra norma de procediment que hagin triat les parts, de manera que pot ser tant la mateixa Llei andorrana d’arbitratge com qualsevol altra llei a la qual hagin decidit de sotmetre’s les parts.

Com s’esdevé a tots els països del món que posseeixen una llei moderna i innovadora d’arbitratge com la Llei andorrana, les decisions dels àrbitres dictades pel TAPA – denominades laudes arbitrals– no poden ser objecte de recurs davant una segona instància. Tan sols poden ser objecte de recurs d’anul·lació si els àrbitres han vulnerat normes essencials del procediment o l’ordre públic nacional o internacional.

Per garantir l’èxit del procediment arbitral, el TAPA, mitjançant la confirmació de l’àrbitre únic o dels àrbitres proposats per les parts, exerceix un control sobre les qualitats que han de tenir per complir la seva missió. Si una de les parts no nomena l’àrbitre o no hi ha acord entre les parts sobre l’elecció de l’àrbitre únic o del president del Tribunal Arbitral, el TAPA nomena una persona competent i de confiança. En tots els casos, el TAPA vetlla perquè l’àrbitre únic o els àrbitres siguin o continuïn sent independents i imparcials perquè la matèria objecte del litigi sigui de la seva competència. Finalment, el TAPA revisa el projecte de laude per comprovar-ne la regularitat i garantir que es tenen en compte totes les sol·licituds de les parts.

Els costos del procediment arbitral es defineixen clarament a l’annex del Reglament i es poden avaluar mitjançant la calculadora de costos disponible a la pàgina web del TAPA. En tots els casos, el TAPA percep un mínim de 2.000 euros no reemborsables en concepte de despeses d’administració.